MIS ULTIMOS 30 DIAS

My graph

VERDADES COMO PUÑOS

"'Ay de aquellos que reduzcan la explicación de un fenómeno adverso a una sola causa, porque omitirán ( y por tanto, no corregirán) las n-1 razones restantes que también contribuyeron a ello" (ANTONI BALTAR)

jueves, 20 de septiembre de 2012

Un doble reto para la Maratón del Mediterráneo 2012: deportivo y solidario

Mi sueño desde que empecé a correr en 2007 ha sido conseguir bajar de 3 horas en una maratón. Lo tengo cerca, logré 3:03:47 en la competición de 2011, quedando además el segundo de mi categoría. Parece muy cerca para un profano, sí, pero los que nos dedicamos al running sabemos que esos 227 segundos son todo un mundo. En ésta que será la novena maratón de mi vida quisiera hacer mi primer intento de romper la barrera de las 3 horas. La verdad, hasta poco antes de la salida no sabré si estoy preparado para conseguirlo, influyen multitud de variables (entre ellas, ¡que soy un año más viejo!)…

Porque este reto es apasionante para mí, porque si me preguntaran qué soy o qué quiero ser respondería sin dudar “maratoniano”, quiero unirlo a un reto no deportivo, sino solidario: recaudar fondos para una causa justa, para Cáritas. Una marca atlética no es nada – aunque lo puede ser todo cuando cruzas la meta -, pero aunque no la consiga, me sentiré muy feliz si llego a la “meta solidaria”. Y lo bueno de este reto solidario es que, aunque no consiga la “marca” propuesta, cada “metro” recorrido será útil a mi causa. A la causa justa de Cáritas.

¡Ayúdame a conseguir mi doble reto! Ven a animarme si puedes el 21 de octubre al Maratón del Mediterráneo (Castelldefels – Gavà) y, vengas o no, haz una donación a mi causa


http://www.migranodearena.org/antonibaltar1










domingo, 16 de septiembre de 2012

Onze de Setembre de 2012 (11-09-2012)

Dedicat al meu estimat cunyat Julià, que no va poder ser-hi present a aquesta manifestació sobiranista. Amb ell vaig sortir anys abans al carrer per defensar que Catalunya és una nació.Ara, no ser si dir-ne que malauradament, hem hagut de sortir centenars de milers de catalans per demanar que aquesta nació esdevingui un estat independent. Es la primera vegada que m'he manifestat un 11 de setembre. 298 anys després de que el rei borbó Felip V retallès radicalment els drets fonamentals dels catalans, entre ells la llengua (Per cert, molt "bon gust" el demostrat per Joan Carles de Borbó batejant Felip el seu primogenit. Si regna, seria Felip VI).


Passeig de Sant Joan / Diagonal. Edificis nobles neoclàssics engalanats amb la senyera. Qui ho anava a dir!

Centenars d'autocars van venir d'arreu Catalunya

Arribant a la manifestació pel carrer Aragó. Fa 25 minuts que ha començat oficialment. Es respira ambient festiu i familiar



Aragó / Passeig de Gràcia. Esperem a poder bellugar-nos. Ja són les 18:30. La "mani" ha començat fa mitja hora





Tot esperant...



El reporter és notícia. Mai no havia estat en una manifestació que demanès l'independéncia de Catalunya. He estat a molts meetings polítics i manis, jo, al llarg de la meva vida. Contra els assasinats d'ETA, contra la guerra d'Irak... I de jovenet, a meetings de l' esquerra. Ara he sentit que era el moment de sortir a defensar la terra del meu pare, la terra que va acollir la meva mare i els meus tiets i avis materns. Aquesta terra que m'estimo, d'alguna manera des de fora, malgrat vaig neixer aquí, perque la meva cultura i llengua materna són castellanes


Ganes d'iniciar la marxa. Hiper senyera independentista a l'edifici del davant





Som-hi! Molta gent ha marxat del Passeig de Gràcia, segurament per anar-hi directament a Via Leitana, perqué això està parat. Es parla de 2 milions, milió i mig... Oficialment diran 600.000 persnoes. En tot cas, moltíssimes més que a la mani del No a la Guerra i al "milió de segadors" de 1977. Estelades, estelades... Veieu l' única bandera no estelada? 

És impressionant. Ni pacte fiscal, ni hòsties. Aquí la gent ha vingut a demanar l'independència...


Passen de les 7. Sembla que podem començar a anar cap el començament de la mani, una hora després del seu inici!


Aquest senyor d'aspecte pakistaní duu un cartellet que diu: "tos som catalans i volem l'independència". És molt aplaudit

Les gralles donen el toc festiu. La gent va anar a divertir-se. Va ser una reivindicació festiva, gens tensa ni agressiva. Seny i festa.



Catalonia Is Not Spain


Mega senyera. N'hi havia un munt!




Escot molt català...



Observació, maduresa, esperança, responsabilitat...



Pancarta que demana una última retallada, geogràfica! ;-)


Jo vaig ser-hi allà. Qui ja m'estima no m'estimarà més encara, qui ja m'odia no m'odiarà més. Qui m'ignora no sap pas qui sóc jo... No vull amagar-me. Mai no ho fet. Aquesta és la meva cara, aquest sóc jo. Em dic Antoni Baltar. Jo vaig ser-hi  a la manifestació sobiranista de l'Onze de Setembre de 2012. 


Ningú no va desentonar. Ningú no va voler fer la guerra pel seu compte



Les nenes maques jovenetes  també van sortir i es van maquillar amb pintures de "guerra pacífica"

Les gralles van ser protagonistes. L'ambient era de reivindicació festiva. Constructiva. El crit unànim va ser In- Inde- Independència!!!!



Aquest tema de la Companyia Elèctrica Dharma, "La Presó del Rei de França", fa temps que és un clàssic català....


Catalonia. New European State. Res d'estrany. Andorra, Catalunya, Aragó, Navarra, Euskadi fan frontera amb França.  Barcelona és molt més a prop de Brusel.les que Madrid, Rabat o Ankara, segurament no només des del punt de vista geogràfic...

Probablement la pancarta més enginyosa de la manifestació. Sota el sarcàstic nom de "Spanish Decolonization Tour" es llisten, des de 1640, els païssos i territoris que s'han independitzat del en el seu dia extensíssim imperi espanyol. Des de Portugal, Flandes, Gibraltar... fins el Marroc, Guinea Equatorial, Sàhara Occidental... Es profetitza 2014 com l'any en que Espanya perd la seva "colònia" Catalunya (les cometes són optatives)

Pancarta de la Joventut Nacionalista de Catalunya, el jovent de Convergència Democràtica de Catalunya. Alguns els van saludar amb els poc amables crits de "botiflers!". Part de la "culpa" diria que és del senyor Josep Antoni Duran i Lleida, que ha jugat massa temps a fer-se el "simpàtic" per agradar tant Espanya com Catalunya, i fins l'ultim moment dubtava a unir-se'n a aquesta marxa, i en volia manipular el seu significat. Es molt loable jugar a intentar no tenir-ne enemics, però n'hi ha moments en que és inevitable prendre'n partit...

Gairebé les 8. Dues hores després d'inicar-se la manifestació encara no hem arribat al seu inici. Fa goig aquest edifici neoclàssic totalment ocupat per la senyera

Una de les capçaleres de la manifestació. En tot cas, en la meva opinió els escocesos aniran primer que els catalans en això de ser el "next independent european state". I potser els bascos també...





In-Inde-Independència!




La font de la cruilla Gran Via / Passeig de Gràcia, lloc d'inici de la manifestació, iluminada amb els colors de la senyera per l'ocasió. Hi arribo a les 20:10, més de 2 hores després de l'inici del començament de la  mani!




Batucada a la catalana!